Contra tot pronóstic, el dia va ser radiant, els camps d'ordi i blat del Solsonés, saltejats de boscos d'alcina, ruore i pi, eran de postal. I al mitg, el Santuari del Miracle, creat al voltant de la aparició del la "verge nena" a uns vailets allà pel mil cinc-cents i "picu". El lloc destilava pau i ens feia submergir en la historia íntima d'una comarca amb personalitat, dura, forta, entranyable, de la nostra Catalunya interior, a mitg camí entre Cardona i Solsona, pero no per la carretera principal, sino per llocs que si no hi vas, ni hi pases...
Per si aixó fos poc, vem gaudir de les explicacions del pare Xavier i del pare... (Montserrat, que no m'en recordo del nom !! -bueno, la Montserrat ens ho dirá). Vem sentir l'orga mes antic de Catalunya, a mans de la nostre pianista i organista, la Montserrat Calduch y, per acabar, vem escoltar en un lloc privilegiat, de enormes i petreas sales d'un antic i noble caseró, l'audició de piano a cuatre mans de la Montserrat i la Mireia, amb la guinda d'unes peçes interpretades per alguns alumnes, tant al piano, com a la guitarra espanyola. Sublim.
Ui, em deixava el dinar: acollidor i rustic restaurant, al poble de Su, poblet no mes gran que el seu propi nom, pero de tracte exquisit per part del personal, sense desmereixer gens ni mica un suculent dinar de muntanya i germanor.
Gràcies a tots, ja estem pensant en la propera !
Joan
p.d. os deixo unes "foticos", encara que si les voleu veure totes,
estan aquí
